Estava saturat! Bé, més que jo, el meu correu electrònic! Saturat volia dir amb més de cinc mil correus per obrir, afortunadament més per obrir que per llegir, però més de cinc mil correus al cap i a la fi!
I com s'arriba a acumular més de cinc mil correus? Doncs com s'acumula, fins a vessar, l'aigua que mica en mica omple la pica i que, pel motiu que sigui, el desaigüe no engoleix.
El principal problema eren els correus electrònics que rebia automàticament via subscripció, la majoria butlletins electrònics comercials que al llarg dels anys havia anat acumulant, també avisos i alertes que algun dia, en casos sense recordar-ne ja el motiu, havia activat.
Dia rere dia, setmana rere setmana els correus entraven i s'anaven acumulant i, per més que alguns dies m'esforcés i els obrís per veure'n el contingut (ofertes, novetats comercials, notícies agrupades per paraules...) no donava l'abast i el número de correus electrònics pendents d'obrir era cada dia un xic més alt.
En resum, rebia correus electrònics per sobre les meves possibilitats! Fins i tot va arribar el punt que tanta acumulació va fer perdre'm l'interès per aquells correus. Al capdavall era com si cada dia m'obligués a passar per davant d'unes quantes botigues, fins i tot entrar-hi, per si tenien alguna novetat, alguna oferta, alguna ganga! Quina estupidesa!
I un dia em vaig alliberar i vaig eliminar tots els correus electrònics pendents de llegir! Haver superat la xifra de cinc mil correus va ser estímul suficient! I l'alliberament posterior de veure reduït a zero la safata de correus pendents d'obrir va ser indescriptible!
Aquell va ser un gran pas, però sabia que només era el primer i que el pas més important requeria un xic més de feina i el compromís d'obrir tots i cadascun dels correus electrònics que a partir d'aquell moment rebria, especialment els correus com els que havia anat acumulant.
Sí, obrir-los i cercar, al fons de tot del correu i amb lletra petita, l'enllaç per donar-me de baixa de la subscripció; i a partir d'aquí valorar amb cada un d'aquests correus si volia seguir-los rebent, o no! Ja us podeu imaginar que en la gran majoria de correus l'opció va ser la cancel·lació de la subscripció!
La sensació va ser la mateixa que la que deuen sentir els globus aerostàtics quan deixen anar llast, la que sentim quan ens alliberem d'un gran pes, d'una càrrega que, en aquest cas, m'havia carregat jo mateix sense saber-ho, sense acabar-ne de ser conscient...
Setmanes enrere l'actualització del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), un autèntic regal, ens va fer passar sí o sí precisament per aquest procés de reflexió: seguim o deixem anar llast?
En aquest cas menys és més, doncs del que es tracta és de rebre només allò que realment ens importa i deixar-ho de fer quan hi perdem l'interès; des d'aleshores la meva safata d'entrada de correus electrònics i jo ja no estem saturats, des d'aleshores fluïm lleugers i quan detectem que alguna subscripció ens pesa massa, simplement ens en donem de baixa!
Avui hi penso i me'n faig creus: més de cinc mil correus pendents d'obrir... quina bogeria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada